Fruit d’un petit treball/presentació que vaig fer per l’ERAM, m’ha sorgit la idea de presentar-vos el fotògraf que vaig escollir, i també anar-ne presentant d’atres regularment. La idea és donar una petita fitxa tècnica, una petita biografia, i la seva pàgina web perque els pogueu visitar. Al final de tot intentaré inspirar-me amb alguna comentari personal.

Començarem per Jonas Bendiksen:

 

JONAS BENDIKSEN

Tipus Fotografia: Documental / Reportatge.

Pàgina Web: Web Site

Data de naixement: 1977, Tønsberg (Noruega).

Residència: Oslo (Noruega).

Premis (més destacats):

-National Magazine pel seu documental Kibera, publicat a París Review

-2n lloc al concurs Daily Life Stories per World Press Photo.

-El Centre internacional de Fotografía li va concedir el premi Infinity l’any 2003, i el primer premi de Pictures of the Year (POY) internacionals.

Biografía:

Jonas Bendiksen comença a treballar a l’agència Magnum de Londres amb 19 anys. Ràpidament amb el seu afany de descobrir món marxa cap a Russia per treballar com a fotoperiodista independent. Només amb 20 anys ja arriba al port de Vladivostok per començar el seu treball. Un cop allà, es dedica a captar la desfeta de l’antiga Unió Soviètica, s’hi estableix i comença a fotogafiar histories sobre la gent que viu allà i el seu dia a dia. Ho recull tot en el seu treball “Satellites” (2006).

El seu següent treballa va ser un projecte anomenat “The place we live”, i conté un recull de fotografies fetes a families que viuen a quatre barris de barraques, de diversos llocs del món: Caracas, Nairobi, Bombay, i Djakarta. Es el projecte al que ha destinat més esforços, en total 3 anys de viatjar i summergir-se en les dures vides de les families que fotografiava. Allà va aconseguir mostrar el dia a dia de les families i com, tot i les dificultats, intenten normalitzar la seva vida, lluitar per una dignitat, i un futur millor.

El seu treball gairebé sempre l’ha desenvolupat en comunitats força aïllades per cobrir problemàtiques socials de diferents tipus, però sempre amb un denominador comú: no són históries que copsin les grans planes del fotoperiodisme. Ell mateix descriu el se treball com a projecte que cobreixen els buits periodístics, conflictes que no venen però que no per aixó són menys importants. Ha desenvolupats projectes fotogràfics a Uzbekistan, Canadà, Índia, Islàndia, Kenia, Bangladesh, Nepal, Moldavia, Georgia, entre d’altres.

L’any 2004 el van convidar a formar part de l’agènia Magnum de fotografia, i des del 2008 ja n’és un membre de plé dret. A més, publica habitualment al National Geographic, Géo, Newsweek, The Telegraph Magazine, The Sunday Times Magazine, i també per la Fundació Rockefeller.

 

COMENTARI:

Jonas Bendiksen és un fotògraf jove però amb gran experiència en fotografiar la vida de diferents pobles d’arreu del món. Tot i la seva joventut, m’agrada haver comprobat que és un fotògraf que tot i haver-se adaptat a l’era digital, té un estil i una manera de fer força tradicional. Es nota en les seves fotografies treballades a peu de carrer, amb molta essència, en detreniment del post-processat feixuc i excessiu que apliquen molts fotògrafs avui dia. Ell mateix es defineix com a una persona a qui no li agrada treballar amb l’ordinador, procès que li sobra. En aquesta línia de senzillesa, diverses vegades ha afirmat que treballa amb un sol cos i únicament dos objectius fixes.  Va començar treballant amb càmera de format mig analògica, fins que fruit d’una casualitat va passar al món digital amb una reflex. Actualment sé que ha fet algun treball en col·laboració amb Leica per promocionar la seva flamant S2, però penso que no és el seu cos habitual sino que segueix treballant amb cos reflex.

Un altre fet que contrasta amb la majoria de professionals que treballen per l’agència Magnum, és que gairebé mai utilitza el B&N per a les seves fotos, fet que he de dir que trobo del més encertat i comparteixo al 100%. A nivell tècnic també trobo molt remarcable el domini que exhibeix sobre l’objectiu 35mm. És capaç de reproduïr perfectament l’escena que vol mostrar, en remarca i realça els punts forts utilitzant els mateixos objectes i, gairebé mai, li sobra o molesta res dins la fotografia. Analitzant la seva biografia, treballs, procedència i filosofia, crec que estem davant d’una persona que ha gaudit d’una educació privilegiada, que té clar en quin món viu, i tot el que no li agrada. Els seus projectes tenen colors de reportage, de documental, fins i tot de denúncia. Un clar exemple de que en el reportatge, darrere de bones fotografies, hi ha una gran persona amb inquietuds. Per mi és un referent.

© Jonas Bendiksen/Magnum Photos

Anuncis