Archive for Novembre, 2012


Manifestació 14N

El 14-N va ser un bon dia per estrenar-me fent fotografies en una manifestació. Hi vaig anar juntament amb 4 companys de classe, i l’experiència he de dir que finalment ha sigut positiva. I dic positiva no perque sigues una situació que em motives en excès, però si que trobo que són moments en que com a fotògraf et pots desenvolupar de forma diferent a l’habitual, en el meu cas. Al principi tot semblen oportunitats..pancartes, gent diversa…un cop avança el grup de gent tot es torna força monóton i has d’estar molt més alerta per mostrar detalls que poden durar segons: alguna acció dels manifestants, interacció del medi amb les persones, perspectives originals… . Per tot plegat, em sembla gairebé imprescindible ser sempre al lloc adequat i preparat, amb l’equip en les millors condicions i disposat a rebre algun cop, si fa falta. Deixo alguna mostra de les fotografies que vaig obtenir, força llunyanes al  utilitzar íntegrament el teleobjectiu.

© Iban Riu

 

© Iban Riu

 

© Iban Riu

 

© Iban Riu

 

© Iban Riu

 

© Iban Riu

 

© Iban Riu

 

 

© Iban Riu

 

© Iban Riu

 

© Iban Riu

El fotògraf

 

Fruit d’un petit treball/presentació que vaig fer per l’ERAM, m’ha sorgit la idea de presentar-vos el fotògraf que vaig escollir, i també anar-ne presentant d’atres regularment. La idea és donar una petita fitxa tècnica, una petita biografia, i la seva pàgina web perque els pogueu visitar. Al final de tot intentaré inspirar-me amb alguna comentari personal.

Començarem per Jonas Bendiksen:

 

JONAS BENDIKSEN

Tipus Fotografia: Documental / Reportatge.

Pàgina Web: Web Site

Data de naixement: 1977, Tønsberg (Noruega).

Residència: Oslo (Noruega).

Premis (més destacats):

-National Magazine pel seu documental Kibera, publicat a París Review

-2n lloc al concurs Daily Life Stories per World Press Photo.

-El Centre internacional de Fotografía li va concedir el premi Infinity l’any 2003, i el primer premi de Pictures of the Year (POY) internacionals.

Biografía:

Jonas Bendiksen comença a treballar a l’agència Magnum de Londres amb 19 anys. Ràpidament amb el seu afany de descobrir món marxa cap a Russia per treballar com a fotoperiodista independent. Només amb 20 anys ja arriba al port de Vladivostok per començar el seu treball. Un cop allà, es dedica a captar la desfeta de l’antiga Unió Soviètica, s’hi estableix i comença a fotogafiar histories sobre la gent que viu allà i el seu dia a dia. Ho recull tot en el seu treball “Satellites” (2006).

El seu següent treballa va ser un projecte anomenat “The place we live”, i conté un recull de fotografies fetes a families que viuen a quatre barris de barraques, de diversos llocs del món: Caracas, Nairobi, Bombay, i Djakarta. Es el projecte al que ha destinat més esforços, en total 3 anys de viatjar i summergir-se en les dures vides de les families que fotografiava. Allà va aconseguir mostrar el dia a dia de les families i com, tot i les dificultats, intenten normalitzar la seva vida, lluitar per una dignitat, i un futur millor.

El seu treball gairebé sempre l’ha desenvolupat en comunitats força aïllades per cobrir problemàtiques socials de diferents tipus, però sempre amb un denominador comú: no són históries que copsin les grans planes del fotoperiodisme. Ell mateix descriu el se treball com a projecte que cobreixen els buits periodístics, conflictes que no venen però que no per aixó són menys importants. Ha desenvolupats projectes fotogràfics a Uzbekistan, Canadà, Índia, Islàndia, Kenia, Bangladesh, Nepal, Moldavia, Georgia, entre d’altres.

L’any 2004 el van convidar a formar part de l’agènia Magnum de fotografia, i des del 2008 ja n’és un membre de plé dret. A més, publica habitualment al National Geographic, Géo, Newsweek, The Telegraph Magazine, The Sunday Times Magazine, i també per la Fundació Rockefeller.

 

COMENTARI:

Jonas Bendiksen és un fotògraf jove però amb gran experiència en fotografiar la vida de diferents pobles d’arreu del món. Tot i la seva joventut, m’agrada haver comprobat que és un fotògraf que tot i haver-se adaptat a l’era digital, té un estil i una manera de fer força tradicional. Es nota en les seves fotografies treballades a peu de carrer, amb molta essència, en detreniment del post-processat feixuc i excessiu que apliquen molts fotògrafs avui dia. Ell mateix es defineix com a una persona a qui no li agrada treballar amb l’ordinador, procès que li sobra. En aquesta línia de senzillesa, diverses vegades ha afirmat que treballa amb un sol cos i únicament dos objectius fixes.  Va començar treballant amb càmera de format mig analògica, fins que fruit d’una casualitat va passar al món digital amb una reflex. Actualment sé que ha fet algun treball en col·laboració amb Leica per promocionar la seva flamant S2, però penso que no és el seu cos habitual sino que segueix treballant amb cos reflex.

Un altre fet que contrasta amb la majoria de professionals que treballen per l’agència Magnum, és que gairebé mai utilitza el B&N per a les seves fotos, fet que he de dir que trobo del més encertat i comparteixo al 100%. A nivell tècnic també trobo molt remarcable el domini que exhibeix sobre l’objectiu 35mm. És capaç de reproduïr perfectament l’escena que vol mostrar, en remarca i realça els punts forts utilitzant els mateixos objectes i, gairebé mai, li sobra o molesta res dins la fotografia. Analitzant la seva biografia, treballs, procedència i filosofia, crec que estem davant d’una persona que ha gaudit d’una educació privilegiada, que té clar en quin món viu, i tot el que no li agrada. Els seus projectes tenen colors de reportage, de documental, fins i tot de denúncia. Un clar exemple de que en el reportatge, darrere de bones fotografies, hi ha una gran persona amb inquietuds. Per mi és un referent.

© Jonas Bendiksen/Magnum Photos

Pas a pas

El novembre ja ha començat i m’adono de que fa mes de 4 mesos que no publicava una entrada al blog. El fet d’haver-me’n adonat em fa pensar que potser és que tinc prou coses a escriure i em ve de gust dedicar-hi uns minuts, condició per a no convertir un blog en una obligació sense fonaments.

Cal dir que des de l’última entrada no he estat amb la càmera aparcada, just al contrari, he fet força fotos en aquestes setmanes i sobretot coincidint amb l’inici del master en fotografia de l’ERAM. L’inici d’aquest curs és el més remarcable a nivell fotogràfic que m’ha passat des de l’arribada del viatge a terres islandeses. I no només és el més remarcable, sino la millor decisió. Fer el que a un li agrada o el que li convé? Doncs desprès d’intentar-ho amb la segona opció, serà qüestió de desenvolupar-se amb el que a un li agrada, i qui sap, si amb treball serà motiu d’èxit.

El master en fotografia consta de dos cursos: durant el primer es cursa assignatures com Tecnologia fotogràfica, Intro al reportatge, Intro a la il·luminació, Legislació, Intro al retrat, Tècniques en creativitat, Promoció del treball, i Edició digital. Al segon curs s’aprofundeix en el que és el reportatge, a part d’assignatures analítiques, i  haver de triar un itinerari d’especialització d’entre 4 opcions: reportatge, il·luminació, retrat, i publicitat. De moment, aquest inici és fluix per a tots els que per sort ja dominem el que és la tècnica fotogràfica, però ja resto els dies que falten per a començar altres blocs que m’aportaràn bons coneixement i noves maneres de treballar, una de les coses que m’atrauen més de fer aquest curs, poder adquirir uns métodes més professionals. Una altra de les coses que m’atreien especialment era el fet de compartir idees, coneixements, amb els companys de classe. De moment és prou divers i ja m’he pogut fixar amb el rol de cada company, quelcom curiòs ja que hi tenim gent de tot tipus: els que comencen de pràcticament 0, els que tenen la part tècnica assolida, els que dediquen moltes hores a l’edició davant l’ordinador, els que cuiden els detalls, els que disparen moments, els que els busquen, els que “tiren” amb analògic, els que fan retrats… . Remarcable, també, el fet de poder tenir professors que exerceixen de fotògrafs i que ens ensenyen trucs el dia a dia, annècdotes varies, és interessant. Espero que en següents entrades us podré explicar els que ens va succeïnt durant el curs.

A part del màster de fotografia, també he tingut la càmera ocupada desenvolupant el que en surt de l’evolució en aquest món. Una evolució social, d’estils de vida, de visions, maneres de fer, actuar, i entendre la vida. És l’apartat “Lifestyle” que ocupa la major part de les neurones fotogràfiques que volten dins el meu cap, sense descuidar la fotografia de viatge, sempre latent. Crec que és aviat per estar definit, especialitzat, però començo a pensar en clau de “reportatge”. Encara que potser únicament es tracta d’un pas més cap a una evolució prévia a una especialització encara indeterminada. No ho sé encara, i únicament em preocupa aprofitar el moment d’inspiració.

Com cal. Pas a pas.