Com ja us vaig explicar en l’anterior entrada al blog, he estat força enfeinat intentant reorganitzar el meu equip fotogràfic. Gairebé m’hi faig mal, però finalment he pogut arribar a una solució menys dràstica del que hauria pogut ser però de la que em sento satisfet.

I aquesta solució no és cap de les possibilitats, algunes reals i d’altres utópiques, que apuntava en el darrer paràgraf de l’anterior entrada. Primer perqué és important poder disposar de dos cossos com fins ara i per tant descartava d’entrada vendre els dos per poder-ne comprar únicament un. En segon lloc perqué en aquest context econòmic en el que ens trobem és força improvable poder vendre la totalitat de l’equip del que diposo per a poder canviar de marca, almenys amb el temps del que disposava ja que necessito tenir l’equip llest per al viatge a Islàndia que emprendre d’aquí poc més d’un mes.

El primer pas va ser decidir que em desprenia de la meva estimada 5D. Amb ella he pogut fer la majoria de fotografies del meu arxiu i probablement de les millors. La totalitat de les imatges que vaig fer al Nepal les vaig fer amb ella i és una càmera que té quelcom especial, a més d’un tacte i estética que moltes vegades em recorda les analógiques. Llegint-ho pot semblar extrany que decidís vendre-la però també té la seva lógica. I és que per rar que sembli crec que necessitava un canvi, pura psicologia, a part de fer un pas endavant tècnicament.

I el segon pas ha sigut decidir la seva substituta. Tasca també molt difícil i que he acabat resolent a cop de lògica, de qüestions pràctiques, i d’una mica de filosofia. Les opciones eren les dues càmeres de Canon amb sensor Full-Frame i preu accessible: 1Ds MKII o 5D MKII. La primera, presentada a finals de 2005 i amb 16mpx en un cos de la serie 1D, amb grip incorporat, estanca i amb gran visor, doble slot per targetes i un sistema d’autoenfocament precís. La segona, presentada l’any 2008 i amb 21mpx en un cos estanc (al contrari del que creia), però sense grip incorporat, un únic slot per targetes, un visor més petit i un sistema d’autoenfocament més ràpid que el de la 5D però que tampoc brilla. A priori la 1Ds sembla tenir millor característiques però…quin ús tinc reservat a la càmera? que em convé més? Tinguent ja un cos de la serie 1D, no és millor tenir-ne que l’altra sigui més portable? Sempre tinguent en compte els meus viatges, excursions, i lo important que pot arribar a ser carregar amb més o menys pes. Finalment m’he decidit per la 5D MKII. També ha sigut important veure que la 1Ds em costava de trobar de segona mà i en un bon estat tan interior com exterior. Vaig estar parlant amb l’Oriol Alamany, fotògraf de naturalesa i viatges. Ell ven la seva i és el que en millor estat la té, i pel que vaig veure es veu clar que està usada. Res fora de lo normal, ja que es tracta d’una eina de treball utilitzada majoritàriament per persones que viuen dels seus resultats. En canvi, una 5D MKII que encara es ven a les botigues, pot trobar-se molt nova i fins i tot amb garantía en el mercat de segona mà, i més ara amb l’aparició de la seva successora. Aixó, juntament amb el tema de la comoditat, ha sigut un punt determinant.

Les primeres sensacions amb la càmera nova són bones. No amago que per estética, menús i tacte, em recorda la 50D que no em va donar gens bon resultat. De totes maneres, el sensor no té res a veure. Ja he pogut comprobar les meravelles a Isos altes i una bona qualitat de la pantalla, bon reproducció dels tons de la pell, així com imatges amb gran rang dinàmic i nitidesa.

Ja només em queda esgotar-la a fotografies, que tregui fum, i poder fer honor a allò que crec tant…que el que realment importa és l’indi i no les fletxes.

Anuncis