Archive for Abril, 2012


Ho he tornat a fer.

Com ja us vaig explicar en l’anterior entrada al blog, he estat força enfeinat intentant reorganitzar el meu equip fotogràfic. Gairebé m’hi faig mal, però finalment he pogut arribar a una solució menys dràstica del que hauria pogut ser però de la que em sento satisfet.

I aquesta solució no és cap de les possibilitats, algunes reals i d’altres utópiques, que apuntava en el darrer paràgraf de l’anterior entrada. Primer perqué és important poder disposar de dos cossos com fins ara i per tant descartava d’entrada vendre els dos per poder-ne comprar únicament un. En segon lloc perqué en aquest context econòmic en el que ens trobem és força improvable poder vendre la totalitat de l’equip del que diposo per a poder canviar de marca, almenys amb el temps del que disposava ja que necessito tenir l’equip llest per al viatge a Islàndia que emprendre d’aquí poc més d’un mes.

El primer pas va ser decidir que em desprenia de la meva estimada 5D. Amb ella he pogut fer la majoria de fotografies del meu arxiu i probablement de les millors. La totalitat de les imatges que vaig fer al Nepal les vaig fer amb ella i és una càmera que té quelcom especial, a més d’un tacte i estética que moltes vegades em recorda les analógiques. Llegint-ho pot semblar extrany que decidís vendre-la però també té la seva lógica. I és que per rar que sembli crec que necessitava un canvi, pura psicologia, a part de fer un pas endavant tècnicament.

I el segon pas ha sigut decidir la seva substituta. Tasca també molt difícil i que he acabat resolent a cop de lògica, de qüestions pràctiques, i d’una mica de filosofia. Les opciones eren les dues càmeres de Canon amb sensor Full-Frame i preu accessible: 1Ds MKII o 5D MKII. La primera, presentada a finals de 2005 i amb 16mpx en un cos de la serie 1D, amb grip incorporat, estanca i amb gran visor, doble slot per targetes i un sistema d’autoenfocament precís. La segona, presentada l’any 2008 i amb 21mpx en un cos estanc (al contrari del que creia), però sense grip incorporat, un únic slot per targetes, un visor més petit i un sistema d’autoenfocament més ràpid que el de la 5D però que tampoc brilla. A priori la 1Ds sembla tenir millor característiques però…quin ús tinc reservat a la càmera? que em convé més? Tinguent ja un cos de la serie 1D, no és millor tenir-ne que l’altra sigui més portable? Sempre tinguent en compte els meus viatges, excursions, i lo important que pot arribar a ser carregar amb més o menys pes. Finalment m’he decidit per la 5D MKII. També ha sigut important veure que la 1Ds em costava de trobar de segona mà i en un bon estat tan interior com exterior. Vaig estar parlant amb l’Oriol Alamany, fotògraf de naturalesa i viatges. Ell ven la seva i és el que en millor estat la té, i pel que vaig veure es veu clar que està usada. Res fora de lo normal, ja que es tracta d’una eina de treball utilitzada majoritàriament per persones que viuen dels seus resultats. En canvi, una 5D MKII que encara es ven a les botigues, pot trobar-se molt nova i fins i tot amb garantía en el mercat de segona mà, i més ara amb l’aparició de la seva successora. Aixó, juntament amb el tema de la comoditat, ha sigut un punt determinant.

Les primeres sensacions amb la càmera nova són bones. No amago que per estética, menús i tacte, em recorda la 50D que no em va donar gens bon resultat. De totes maneres, el sensor no té res a veure. Ja he pogut comprobar les meravelles a Isos altes i una bona qualitat de la pantalla, bon reproducció dels tons de la pell, així com imatges amb gran rang dinàmic i nitidesa.

Ja només em queda esgotar-la a fotografies, que tregui fum, i poder fer honor a allò que crec tant…que el que realment importa és l’indi i no les fletxes.

Anuncis

Aquests últims dies estan siguent ocupats per pensaments allunyats de la fotografia en sí però que apunten directament al desenvolupament de la mateixa. Dies en que em plantejo qüestions com la renovació del meu equip, la direcció que pren la fotografia en general. Tot plegat em fa rondar el cap a altes velocitats, i aixó és dolent a curt termini perque no produeixo imatges, però pot ser bo a mig i llarg termini.

Ja fa temps que considero que tot i tenir un bon equip fotogràfic amb el que he fet grans fotografies i treballs, potser ha arribat el moment de fer un cop de cap i reestructurar-lo. No és cap mentida que tinc dues cameres que podrien semblar obsoletes pels temps que corren en la fotografia digital i la seva carrera per aconseguir sensors cada vegada més carregats de megapíxels. Una càmera de 2005 i 12mpx, i de 2007 i 10mpx són les meves eines. Avui dia els equips que les han rellevat al mateix escaló ja duen 21 i 18 mpx respectivament, video HD i diverses opcions més, que de pas diré que em resulten del tot innecessàries.

En aquest sentit també m’agradaria desfogar-me opinant sobre algunes direccions que està prenguent la fotografia digital, les quals respecto però no comparteixo en absolut. No m’agrada que les marques punteres en aquest món de les reflex digitals incorporin gravació de video HD als seus cossos destinats al públic semi-professional o professional, i s’oblidin de millorar tot el referent a la fotografia: Sistemes AF precisos, cossos estancs, més d’un slot per targetes, rendiment a Iso’s altes.. . Apunto directament a Canon i Nikon, tot i que els primers són els qui més han descuidat totes les millores que els amants de la fotografia buscariem en les seves màquines. Com és possible que una càmera com la 5D MKII, que nova val al voltant de 1900 euros, dugui un sistema AF igual de lent, imprecís i mal fabricat que tenia el model anterior? És una broma de mal gust. Tampoc està sellada contra els agents atmosfèrics, ni té dos slots per a targetes de memória per als usuaris avançats. I com justificaràn els problemes amb la medició de la novíssima 5D MKIII? resulta que en fotografies nocturnes, l’il·luminació de la pantalla LCD interfereix en la medició de l’exposimetre afectant-lo decisivament a l’hora de medir la llum necessària per a pendre la fotografia. Senyors, la càmera val 3.200 euros.

Si no fos per la dificultat de tornar al format analógic, crec que ja hauria abandonat el món digital. Crec que si hagués nascut en el món dels negatius i les diapositives, el meu treball podria ser més valorat. De fet, penso que sóc un mal fotògraf digital…doncs no m’agraden les fotografies sobreeditades, cada vegada retallo en postprocès digital, creo totes les tècniques en el moment de la fotografia i, a sobre, no domino gens el Photoshop. Encara uso l’antic Photoshop CS (2003) que una amiga em va passar ja fa uns anys, per exemple.

Així el panorama, només em queda tenir la sort de despendre’m dels dos cossos i esperar una gran oportunitat per adquirir una 1Ds MKIII de garanties amb la que unir les virtuds d’un sensor Full Frame com el que du la meva 5D, en un cos estanc i robust com el de la meva 1D, a més de tenir 21mpx. O, encara més difícil, “regalar” tot l’equip Canon i marxar cap a Nikon, on sembla que últimament treballen amb més ganes i encert. Qui sap, potser algun dia em tocarà la loteria i us podré explicar que per fi tinc el meu equip Hasselblad o Mamiya.