El Travel Photogrpaher of the Year es va crear l’any 2002 pels fotògrafs Chris i Karen Coe. Desde llavors, ha tingut un gran seguiment i participació fins pujar any rere any el nivell de les obres presentades. Aglutina tot un seguit d’obres d’artistes professionals, semi-professionals i amateurs de tot el món, ja que acostuma a reunir al voltant de 70 nacionalitats diferents. A partir de les obres guanyadores en cada categoria, se n’extreu un llibre i una exposició a gran escala a Londres. A part de ser un reconeixement per als fotògrafs professionals, també es una gran porta d’entrada per a nous talents que busquen un racó dins un món tan altament competitius com és la fotografia.

Per a escollir els finalistes de les entre 6 i 8 categories que formen el concurs, els jutges tenen en compte criteris tècnics de composició, qualitat fotogràfica…així com d’adequació al tema de cada categoria del concurs, un aspecte molt important a tenir en compte. Així, en aquestes dues primeres fases, s’extreuen unes 20 obres finalistes de cada categoria que aspiraràn a ser les guanyadores. A partir d’aquí, la direcció del concurs demana còpies digitals a alta resolució, així com còpies grans en paper per a poder-les analitzar àmpliament amb tot l’equip de jutges. Per acabar, s’anuncien els guanyadors i mencions especials de cada categoria, i el vencedor absolut, que aquest any ha estat Louis Montrose.

Feia uns anys que coneixia l’existència de tal concurs, tot i que mai havia considerat participar-hi perqué pensava que no tenia prou material, ni de prou importància com per obtenir algun tipus de resultat. Aquest any, deprès d’haver analitzat les bones i variades fotografies preses durant el 2010 al Nepal, vaig pensar que era una bona oportunitat. Vaig optar per inscriure’m en categoria “New Talent”, reservada als fotògrafs de viatges amateurs o semi-professionals que volen mostrar el seu treball i obtenir així una oportunitat. Per a tal categoria, s’havia de presentar una sèrie formada per entre 4 i 6 fotografies relacionades entre sí, i que expliquessin una història en concret. El sub-tema d’aquest any era “Diary of a destination”. Remenant fotos i fotos, vaig trobar una sèrie de  prou qualitat, variada i simple. Resumia força el que és la meva fotografia, i el que es demanava com a tema i sub-tema. No caldria dir que va ser una enorme sorpresa i més gran satisfacció el fet de ser escollit entre els 20 finalistes que optavem al premi final. Gairebé descartava un altre correu sorpresa dient-me que havia guanyat, però és que el premi ja el tenia. Més satisfet estic desprès de dir-me que aquest any el nivell de les obres finalistes havia pujat de manera extraordinària i que els jutges havien tingut llargues “discusions” per a poder decidir un veredicte d’entre els candidats.

Un cop finalitzat tot el procès, desitjo que el concurs segueixi per molts anys i que hi pugui anar participant amb bon material actualitzat. Seria un molt bon senyal!