Aquests dies estic intensificant la planificació de la meva nova aventura fotogràfica al país del gel, país dels volcans, i ara també país reconegut (tot just ara..) com a model de revolució social. La sensació de que fa molt temps que vaig viatjar per Islàndia l’estiu de 2009, ha deixat pas a una sensació de gran proximitat un cop tinc més que estudiat el mapa de carreteres.

L’objectiu d’aquest viatge és aconseguir fotografies que mostrin la bellesa infinita d’Islàndia, la seva identitat, i la força de la seva naturalesa en estat pur. Glaciars, muntanyes, pous de lava, fumaroles, postes de sol, volcans, joc de llums, salts d’aigua, rius, vegetació, fauna…sense deixar de banda la cultura i la manera de viure dels islandesos. A això cal afegir-hi la particularitat del mitjà de locomoció que em durà per l’illa.

Si aconsegueixo seguir amb la planificació inicial, recorreré al volant d’uns 1.800 km amb la meva bicicleta de muntanya per arribar als racons més espectaculars. L’aventura durarà 24 dies  i a més de moure’m amb bicicleta també faré alguns trams amb el bus de línia, sobretot a la zona est, que disposa de pocs atractius, i als fiords de l’oest, ja que únicament tinc com a objectiu una petita part de l’extrem oest, Látrabjarg. Aquesta zona és la part més occidental de tota Europa i hi té cabuda el penya-segat més gran del continent (14km de llarg per 440m d’altura) on, a més, hi viuen grans poblacions d’aus marines molt característiques com el Puffin o l’Alca Torda. No tinc previst fer nit a cap lloc diferent d’un camping o zona d’acampada. El que em pot portar més dificultat, més enllà de les distàncies o duresa de les etapes, són les condicions meteorologiques ja que acostumen a ser molt variables amb estones de sol, plujes, o forts vents que poden condicionar la planificació del viatge. Per tant, no només és necessari estar ben preparat físicament sino que estar ben preparat psicológicament és gairebé fonamental, sobretot quan es realitza un viatge en solitari.

L’aventura començarà a la capital, Reykjavik, i des d’allà em desplaçaré en sentit anti-horari fins al nord de l’illa. Pel camí vorejaré glaciars com l’Eyjafjallajokull, el de Myrdal, Vatnajokull, així com salts d’aigua tant famosos com el d’Skogar o indrets màgics com Jokulsarlon. Un cop a aquella zona del nord iniciaré un dels camins que creuen l’illa per les Highlands, Kjölur, que passa per Hveravellir i arriba fins a Geysir. En aquest punt iniciaré una altra pujada cap al nord per visitar la peninsula de Vatnsnes. Pel camí em trobaré Thingvellir i em tornaré a endinsar per les Highlands pel camí de Kaldidalur. Una pujada cap als remots fiords de l’oest i baixant cap a Reykjavik visitaré la peninusla Snaefellsnes, un dels racons més tranquils i bonics d’Islàndia. En total he dividit el recorregut en 21 etapes.

Islàndia 2011

En defnitiva, tot i que queda just un mes per marxar cap allà sembla que tot avança a bon ritme i ja només em queda desitjar que cap altre volcà decideixi que és moment de fer-se notar.

Anuncis