Archive for Setembre, 2010


El Nepal és un país asiàtic situat entremig de dos grans paísos com són l’Índia i la Xina, dels quals n’ha heredat alguns costums, gastronomía i arquitectura. Té una superfície d’uns 140.000 km quadrats, similar a Grècia. La geologia del seu territori és ben curiosa, i és que dels aproximadament 240 km que hi ha d’extrem sud a extrem nord del páis, el territori s’eleva dels 5 metres sobre el nivell del mar fins als gairebé 8.900 metres. De fet és un país en gran part muntanyós que conté 8 dels 14 pics de més de 8.000 metres del planeta, incloent-hi el famós Sagarmatha, mundialment conegut com a Mount Everest.

Fruit de l’altra concentració de “vuitmils”, el país s’ha erigit com a el gran exponent del turisme de muntaya i trekkings, de fet qui més qui menys en du a terme un durant la seva estada. També hi ha una gran oferta de rafting, paracaigudisme, vols amb avioneta per sobre l’Himalaya…emocions fortes assegurades.

La cultura també és un punt a destacar, en una societat tant diferent a la nostra tota activitat ens pot resultar interessant, molt allunyada dels nostres costums occidentals. Són freqüents durant tot l’any les festes tradicionals, de caràcter religiós (hinduistes o budistes), históriques, llegendàries, que convinen ofrenes florals coloristes, diades familiar, desfilades, dances,  i sacrifici d’animals. Tot i tenir una cultura tant arrelada, cal dir que es tracta d’un país multicultural, multilingüe, multiètnic (i amb sistema de castes),  i obert a tothom. Cal remarcar l’abséncia de conflictes bélics de caràcter religiós ja qué un dels principis bàsics del nepalesos és el liberalisme en qüestió de creencies. L’idioma oficial és el nepalès, si ve només el parlen habitualment un 55% de la població, la resta parlen dialectes i diferents llengues, com ara les derivades del tibetà.

Cal remarcar la difícil situació política que travessa ara mateix el país, ja que actualment es troba en plena votació per escollir el nou primer ministre. Votació que ha fracassat per vuitena vegada ja que no hi ha manera de que cap candidat obtingui el mínim de vots necessaris per accedir al poder. De fet, les votacions van començar el 21 de Juliol i la próxima es celebrarà el dia 30 d’aquest mes. Una etapa complicada i dura, desprès de que el 2008 es convertís en República, d’aquesta manera van arribar a la fi de la guerra. Tot i això a hores d’ara encara queden per integrar prop de 19.000 ex-guerrillers maoístes, tots ells amb un futur incert per davant.

En quan a les possibilitats fotogràfiques del Nepal crec que són infinites, més del que m’he pogut trobar fins ara ja què per totes les seves característiques ofereix quantitat i qualitat. Paisatges, fauna, vida social, retrats, arquitectura, detalls…tot i això, tant fàcil pot ser fotografiar amb tants subjectes com perdre’n molts pel camí. Així doncs, cal anar preparat mentalment, saber què ens podem trobar i quines fotos volem obtenir. Potser sona extrany, però sí, és possible decidir quines fotos farem abans no siguem a lloc i això és el que m’ocupa aquests dies. I per intentar no perdre’s detall també és important el material, per l’ocasió m’acompanyaràn dues cameres reflex, dues óptiques i un teleconvertidor, amb tot plegat podré cobrir distàncies focal entre 17 i 448mm.

Ja queda poc per l’aventura! Namaste!

—————————————

Nepal is an Asian country located between two large countries such as India and China, which has inherited certain customs, cuisine and architecture. It has an area of about 140,000 square kilometers, similar to Greece. The geology of its territory is curious, and is about 240 km from there south to end extreme north, the land rises from 5 meters above sea level to almost 8900 meters. In fact it is a largely mountainous country which contains 8 of the 14 peaks over 8,000 feet of the planet, including Sagarmatha, worldwide known as Mount Everest.

Thanks to the concentration of “eight thousand”, the country has emerged as the great exponent of the mountain and trekking tourism. In fact, is very common to do a trekking during a trip in Nepal. There’s also lots of offers to do rafting, parachuting, airplane flights over the Himalayas … excitement guaranteed.

Culture is also an important point, in a society like this, a great amount of activities could be interesting for us, very far from our western customs. Are frequent throughout the year the traditional festivals of religious (Hindu or Buddhist), historical, legendary…including floral offers, family days, parades, dances and sacrifice of animals. Despite a culture so rooted, it must be said that this is a country multicultural, multilingual, multi-ethnic (with caste system) and open to everyone. It should be noted the absence of war conflicts of a religious nature as one of the basic principles of liberalism in Nepal. The official language is Nepali, that only speak it regularly about 55% of the population, the rest speak different languages and dialects, such as those derived from Tibetan.

Is important the difficult political situation that the country has now, as currently in full vote to elect the new prime minister. Voting round has failed for the eighth time because there is no way that a candidate obtains the minimum votes necessary to access the power. In fact, voting began on 21 July and the next will be held on 30th of this month. A long and complicated stage, after which in 2008 became a Republic, and then the end of the war. However nowadays there are still about 19,000 Maoist rebels to integrate, all of them with an uncertain future ahead.

Photography is endless in Nepal. Landscapes, wildlife, social life, portraits, architecture, details … however, can be as easy to photograph as many subjects as losing many along the trip. So, go prepared mentally, knowing what we can find pictures and what we can get. Maybe it sounds strange, but it’s possible to decide in advance which photos we’ll take and this is my work these days. And to try not to miss any detail the material is also important. I bring with me two reflex cameras, two lenses and one teleconverter. I can cover distances between 17 and 448mm focal length.

Adventure starts in a few days! Namaste!


En el món de la fotografia digital hi ha un pas imprescindible per a tots: passar les fotografies de la càmera a l’ordinador. Edició i tractament, les paraules que van lligades a aquest pas. Moltíssimes vegades he sentit la frase “aquesta foto té molt de photoshop”, la qual cosa sovint és ben certa.

Tots els fotògrafs passem les fotografies per un programa d’edició, és com una posada a punt. La diferència radica en la quantitat d’accions que es fan a l’ordinador i l’agressivitat d’aquests processos. Val a dir que va lligat a l’estil personal del fotògraf, fins i tot part de la seva maduresa. El no estar satisfets amb les nostres fotografies ens pot portar a experimentar per a salvar el que probablement és insalvable. El resultat poden ser fotografies que res tenen a veure amb l’imatge original que em captat en aquell precís moment..llavors, realment val la pena haver creat una imatge atractiva amb l’ordinador? Ens podem sentir, d’aquesta manera, més satisfets?

Crec que és un tema amb el que podria obrir un ampli debat i en el que tothom aportaria la seva versió dels fets. No m’aventuraré a crear debat. Simplement utilitzo aquestes paraules com a introducció i reflexió, i tot seguit  intentaré explicar com resolc l’edició d’imatges i per quina raó ho faig. Desprès de molt remenar per fi he trobat la manera de treure el màxim rendiment al tipus de fotografia que faig o intento fer, fotos simples i variades. No es tracta ni de crear una manera estàndard ni de valorar quina és la millor. La fotografia és tant àmplia i entesa de tantes maneres diferents que qualsevol intent de voler unificar o establir seria atemptar contra ella mateixa.

Podem començar per les fases per les que passaran els nostres arxius un cop volem editar una fotografia. Depen, en primera instància, del format amb el que tenim la fotografia dins la targeta de memòria. Hi ha bàsicament dues opcions: RAW o JPG. Si tenim la fotografia en RAW primer de tot procedirem a revelar el RAW a l’ordinador, que vol dir que podrem modificar paràmetres de captura sense cap pérdua d’informació respecte com el sensor ha captat l’imatge. És la característica més important d’un RAW i no es dóna amb un arxiu JPG. A partir d’aquí convertim a JPG i acabem d’editar, o no, amb un programa d’edició JPG. En canvi, si el nostre arxiu “base” és un JPG, podem modificar paràmetres perdent qualitat a cada canvi, compressió o obertura. En definitiva, editar un RAW sempre ens garanteix obtenir una foto amb millor qualitat d’imatge i un control més acurat sobre l’arxiu que estem manipulant.

Arribat a aquest punt penso que és important parlar de les accions durant l’edició d’imatges. Parlaré de les que utilitzo en les meves fotos si ve n’hi ha moltes, moltíssimes més…algunes fàcils, d’altres complicades i segons el meu punt de vista força innecessàries. Accions que utilitzo:

– Exposició: modificable durant el revelat RAW, en aquest cas no ens suposa pérdua d’informació. Podem subexposar o sobreexposar expressament durant la càptura de l’imatge, a fi d’aconseguir un efecte o tècnica determinats, sabent que podem modificar més tard l’exposició.

– Balanç de blancs i color: també durant el revelat RAW, ens ajuda a corretgir dominants de color que fan que l’imatge no disposi del color real amb el que em vist la fotografia en el moment de fer-la. Pot passar en condicions difícils de llum (per excès o per mancança), o en interiors sobretot. Ens podem ajudar de l’eina comptagotes per seleccionar un punt/objecte que era blanc a l’escena original de la foto, o mitjançant la tempertaura de color. Proporciona resultats satisfactoris.

– Nivells: Es tracta d’una de les accions més fàcils i que més ens pot aportar. Ajuda a donar resposta al poc contrast amb el que a vegades obtenim les nostres imatges. Bàsicament consisteix a repartir bé els tons de l’imatge a fi de donar força tant a les zones fosques com a les clares, per tant obtenim una foto contrastada i equilibrada. Pot resultar poc útil si l’imatge és excessivament clara o fosca i per tant conté zones amb poca o nul·la informació que ja no podrem recuperar. Personalment la duc a terme amb el revelat RAW primer, i posteriorment amb el JPG resultant, si és necessari.

– Contrast: Acció que entenc com a complementària als nivells, si ve en aquest cas s’ha d’anar en compte a no passar-nos. Força més útil per a fotografies de detalls, retrats o qualsevol fotografia amb una zona de l’imatge més important i/o enfocada a la resta. En principi no seria tant important per a paisatges on busquem el màxim rang dinàmic.

– Saturació: No acostumo a donar saturació extra, amb la que dóna la camera i els objectius n’hi ha suficient en la majoria de casos. I en tot cas no s’aconsegueixen bons resultats si se n’abusa ja que pot alterar el color real.

– Nitidesa: Últim pas abans de redimensionar la fotografia segons l’ús. Primer de tot li dóno un valor de nitidesa baix al RAW, posteriorment i ja amb el JPG aplico màscara d’enfocament sempre a la capa de lluminositat a valors no gaire alts, ja que si ens passem correm el risc de que apareguin artefactes a les zones crítiques de l’imatge, tals com “halos” i soroll que no fan res més que restar qualitat d’imatge final.

Ja només ens queda redimensionar segons volguem publicar la foto en web, per emmagatzemar o enviar a revelar. Altres accions que utilitzo són la de reducció de soroll per a imatges amb valors ISO alts o llargues exposicions, i la de correció de perspectiva per a arquitectura, ambdues accions sempre a partir del RAW. Realment les accions que he descrit són molt bàsiques i les essencials, però no cal gaire més si la fotografia és bona. Defenso i defensaré sempre el fet d’esforçar-se al màxim a compondre bé, depurar la técnica i tenir un bon ull artístic abans que dominar el Photoshop. De fet, animo a dedicar la meitat del temps que passem a manipular una fotografia a l’ordinador, a fer la foto en el moment oportú, davant la càmera. Us asseguro que les possibilitats d’èxit i la satisfacció augmenten clarament.

In the world of digital photography there is an essential step for all: move photos from your camera to your computer. Editing and processing, the words that were linked to this step. Many times I have heard the phrase “this picture has a lot of photoshop, which is quite often true.

All photos by photographers pass trough an editing program. The difference lies in the amount of actions and the aggressiveness of these processes. All this actions are linked on photographers personal style, even part of his maturity. Some unhappy photographer try to do what they can with the computer to survive some picture that is imposible to save. The result can be photos that have nothing to do with the original image captured at that moment .. then it really is worth having created an attractive image to the computer? Can we feel more satisfied?

I think that is a topic which could open a broad debate in which everyone would bring their version of events. I don’t wanna create debate. Simply I use these words as an introduction and reflection, and then try to explain how I solve the image editing and why I do it. After stirring much, I finally found a way to make the most of the type of photography that I do or I try to do, always simple shots and about a lot of themes. It is not even create a standard or assessing what is the best. The photography is so wide and so many different ways of understanding that, any attempt to unify or try to establish would be an attack to itself.

We start with the states when we edit a photo. It depends, first, the format in which we have the files in the photo memory card. There are basically two options: RAW or JPG. If we have the photo in RAW first of all proceed to develop the RAW file in the computer, which means that we can modify parameters capture without any loss of information about how the sensor has captured the image. It is the most important feature of RAW and not given to a JPG. From there convert to JPG and finish editing or not editing program with a JPG. However, if our file “base” is a JPG, you can modify settings but losing quality in each action, compression or opening. In short, a RAW always guarante you to get a picture with better image quality and more accurate control over the file you’re manipulating.

At this point I think it is important to discuss actions for editing images. I will speak about what I use in my photos but there is many another ways, many more … some easy, some complicated and in my view quite unnecessary. Actions that I use:

– Exposure: When develop the RAW file, in this case we are not supposed loss of information. We expressly can burn or dodge during capture of the image in order to achieve a certain effect or technic, you can later modify the exposure.

– White balance and color: you also can modify it when you develop the RAW file, helping us to fix real color we saw at the time of making it. Can occur in difficult light conditions (excess or deficiency), or mainly indoors. We can help us with the eyedropper tool to select an item / object that was white at the scene of the original photo, or by temperature color. Provides satisfactory results.

– Levels: This is one of the easiest and that we can provide great results. Helps us to answer the low contrast wich we obtain the images. Basically it is to spread the tones of the image in order to put to the limit of information both in dark areas as the whites, so we obtain a contrasted and balanced picture. This is not really useful if the image is too light or dark and therefore has little or no information taht you can’t recover. Personally, I use this action in RAW, later in JPG also, if is necessary.

– Contrast: Action that I understand as an additional levels action. Much more useful to photos of details, portraits or any picture with a most important area of the image and / or more focused on the rest. In principle it would not be so important in landscapes where we want the maximum dynamic range.

– Saturation: I don’t usually give extra saturation because I think it’s not necessary. And in any case not achieve good results if we abuse of this action because it can change the true color.

– Sharpness: Last step before resizing the photo depending on use. First of all I give a low value of sharpness in RAW, and then apply it as JPG always on luminosity layer with values not very high. We run the risk of artifacts that appear to critical areas of the image, such as “halos” and noise that do nothing but subtract final image quality.

Now we just have to resize the picture as we want, to publish on the web, store or send to reveal. Other actions are the use of noise reduction for images with high ISO settings and long exposures, and the correction of perspective to architecture, both actions always in RAW files. Really actions I have described are very basic and essential, but not necessary any more if the picture is good. I also defend the fact always to try to improve compostiions, technique and have a good artistic eye before mastering Photoshop. In fact, I encourage you to spend half the time we spend on the computer to manipulate a photo to make the photo at the right time, before the camera. I assure you that the chances of success and satisfaction clearly increase.