Archive for Agost, 2010


Ja ho diuen que lo bo dura poc, molt poc. El passat 5 d’Agost arribava a Belgrad per dur a terme un interessant camp de treball fotogràfic per terres serbies. Per davant una nova experiència, un país nou, una llengua nova, noves amistats i molt per descobrir.

La primera impresió desprès de sortir de l’aeroport per anar cap al centre de Belgrad va ser que em trobava dins un país una mica desordenat i clarament en construcció. Crec que va ser perqué per arribar-hi, el bus passava per barriades dels afores de Belgrad i la qüestió és que durant el trajecte de tornada no em va sobtar. Probablement perqué hi havia conviscut amb éxit, a gust fins i tot. Penso, desprès d’haver tornat, que aquí vivim amb massa comoditats. En aquest sentit, destaco també que és el primer cop que viatjo a un país amb un desenvolupament inferior al del meu país d’orígen i al mateix temps, on he percebut que la gent viu amb més felicitat. El serbis a voltes recorden els rusos, i segons com tenen reaccions, comportaments i maneres de fer mediterrànies. Els més grans una mica distants i força freds, els joves amb ganes d’obrir-se al món. De fet no tenia cap referència de com podia trobar el país i puc destacar-ne el verd que farceix els camins, la gran activitat rural, tot això de camí a Valjevo. I el mal estat de les carreteres, me n’oblidava.

Canon 50D, 17-40mm f/4

Un cop a la ciutat de Valjevo tot ha anat molt bé. És una ciutat petita (més de 60 mil habitants per uns 96 mil que viuen a Girona) que té un centre urbà força concorregut però fàcil d’aprendre. De nit el moviment i la vida als carrers era frenética, gent i més gent passejant, sopant, o veient els concerts del festival cultural d’estiu. Ens van explicar que era una de les ciutats més prosperes del país, han desenvolupat un bon creixement i així ha de seguir. Tenen bones connexions amb trens i autobusos, i a més moltes indústries s’han instal·lat a la ciutat. Menció especial a les fruites i la carn, pel meu gust de qualitat i amb molt de gust, el pa també digne de mencionar. També sorpren la quantitat de mores que es fan a les zones boscoses dels voltants, amb les quals fan melmelades artesanals així com una beguda alcoholica de baixa graduació que combina vi, una alta quantitat de sucre i les mateixes mores. Tampoc em puc deixar la Rakia, la beguda nacional a Serbia que podria definir com a “foc líquid” (tot i ser més bebible que el Brennivín islandès), si ve comercialment no passen dels 40º, les que es fan artesanalment a casa poden arribar als 60º. És tradició un “xarrup” de Rakia, una cullarada de melmelada de fruits vermells i un got d’aigua, si entres a una casa com a convidat. Deixem a part qüestions gastronómiques. Tot i que la ciutat no viu del tursime, podem trobar alguns punts d’interès com ara monuments histórics, museus i galeries d’art, les dues esglesies i els dos carrers principals. Per a algo més ens em de desplaçar a les afores, on podem gaudir de natura abundant i molt ben conservada.

Canon 50D, 17-40mm f/4

Els dies al camp de treball han sigut força variats i d’en mica en mica et vas fent les teves amistats dins el grup. En el meu cas a vegades el meu anglès ha sigut un handycap a l’hora de comunicar-me però sempre mirava d’intentar-ho i, per poc que sigui, s’aprèn alguna cosa. Era el meu primer camp de treball i l’experiència ha sigut positiva. Com a crítica crec que podriem haver fet més sortides o excursions, ja que a vegades ens quedaven estones una mica penjades. Tot i això ens em mogut per la ciutat de Valjevo, per el riu Gradac (amb bany inclòs), per la cova Petnica, la piscina municipal, Bebica Luka (recorregut amb 4×4, barbacoa i campament).. El tracte de les persones que han fet possible el camp de treball, dels serbis que ens han anat acompanyant i dels joves de l’organització ha sigut molt bo.

Canon 50D, 17-40mm f/4, GND 0,9

Per últim ja nomès em queda valorar fotogràficament aquests dies i un cop ja tinc les fotografies editades. Primer de tot ha sigut un plaer per mi compartir aquests dies amb la resta de fotografs del camp. Alguns d’ells realment molt bons, amb estils ben diferenciats. La grandesa de la fotografia és precisament la seva grandesa, les àmplies perspectives, punts de vista i maneres d’entendre el que veiem pel visor. Rarament hi havien dues fotografies del dia similars i em van explicar que l’exposició que vam fer havia sigut tot un èxit. No esperava menys ja que tots haviem fet una gran feina per treure’n el millor. A nivell personal estic satisfet amb les fotografies  ja que penso que he tret una bona mostra de fotografies variades on he tocat gairebé tot tipus d’imatges: retrats en primer pla, retrats contextualitzats, detalls, éssers vius, paisatges, llargues exposicions, escombrats, contrapicats, visions artístiques, arquitectura i monuments, fotografia urbana…

I fins aquí el pas per Serbia. Han sigut pocs dies però molt satisfactoris, ara mateix el que tinc clar és que als Balcans hi ha molt per descobrir i de ben segur que, si l’any que ve en tinc ocasió, tornaré a completar el reportatge fotogràfic i a visitar la gent de Valjevo.

Hvala, fins aviat!

————————-

Good things last short time. On August 5, I arrived in Belgrade to take part in an interesting photographic work camp by Serbian lands. New experience in a new country, a new language, new friends and much to discover.

The first impression after leaving the airport to go to the center of Belgrade was that is a country clearly under construction. I think it was because to get there, the bus passed through the outskirts of Belgrade neighborhoods and the matter is that during the ride back I was not surprised. Probably because I lived there with success, happy even. I think, after having returned, we live here too much comfortable. In this respect, it is also the first time I travel to a country with a lower development than my country and at the same time where I felt that people live with more happiness. The Serbs sometimes remind Russians, and another times have reactions, behaviors and ways of Mediterraneans. In fact I had no reference about how I could find the country and I can highlight the green that filled the roads, the vast rural activities, all the way to Valjevo. And the bad road conditions, I forget them. Nema problema!

Once in the city of Valjevo everything went very well. It is a small city (population over 60 thousand, about 96 thousand who live in Girona) has a pretty busy downtown but easy to learn. Night movement and street life was great, people and more people walking, eating, or watching the concerts of the summer cultural festival. They explained that it was one of the most prosperous cities in the country, have developed a good growth and should continue. They have good connections with trains and buses, and many more industries have been installed in the city. Fruit and meat are tasty and delicious for me, the bread at the same level. It also surprised the amount of blackberry that are in the woods nearby, with which make jams and alcoholic drinks with low alcohol wine that combines a high amount of sugar and the blackberry themselves. Nor can I leave the Rakia, the national drink in Serbia that could be defined as “liquid fire” (although more drinkable than Brennivín Icelandic), commercially not pass 40 degrees but the homemade Rakia may arrive at 60 º. Tradition is a little drink of Rakia, a spoonful of red fruit jam and a glass of water, if you enter a house as a guest. Leaving aside matters gastronomic. Although the city doesn’t live to tourisme, we can find some points of interest such as historic monuments, museums and art galleries, two churches and two major streets. If you want something more, you can move outside the city where you can enjoy nature abundant and well preserved.

The work camp days have been quite varied, and you make your friendships within the group. In my case sometimes my English has been a handycap when communicating but always looking to try and, just as it is, learn something. It was my first work camp and experience has been positive. As a critic I think we could have done more trips or excursions, because sometimes we had too much free time. However, we had walked through city of Valjevo, the river Gradac (with a swim included), the cave Petnica, the municipal swimming pool, Bebica Luka (4×4 tour, barbecue and camp) .. The treatment of persons who have made possible the work camp, the Serbs who have been with us during this days and the young people of the organization has been very good.

Finally it only remains for me valuate photographically this days, now that I’ve edited the photos. First of all has been a pleasure for me to share these days with other photographers. Some really very good, with very different styles. The greatness of photography is in fact his greatness, the different outlook, points of view and ways of understanding what we see by the lens. Rarely there were two similar photos of the day and they told me that the exposition we made had been a success. Do not expect less because all the people had done a great job for getting the best. Personally I’m happy with my photos because I think I took a good variety of photos showing almost all kinds of images: portraits in the foreground, contextualized portraits, details, living beings, landscapes, long exposures, sweeps, artistic visions, architecture and monuments, urban photography …

Here ends the first step by Serbia. Few days but have been very successful, now I have clear that the Balkans have much to discover. I’m sure that if next year I have occasion, I will come back again to complete the photographic report and to visit people of Valjevo.

Hvala, see you soon!


Anuncis

Es fa difícil tornar a agafar el ritme quan l’has perdut, quan has marxat i ja tenies per mà un altre manera d’encarar el dies. Desprès de deu dies per terres Serbies (a la próxima entrada en parlaré) fa falta actualitzar el blog amb notícies anteriors al viatge per terres balcàniques.

Fruit d’unes entrades al portal de viatges Minube, començo una col·laboració regular  desprès de l’oferiment per part dels responsables, a qui els han agradat tant les fotos com els relats dels racons que he publicat fins ara. Minube.com és una comunitat de viatgers on els usuaris poden compartir experiencies, fotografies, així com planificar els seus futurs viatges i contactar amb altres membres de la comunitat. Funciona també com a buscador de vols i hotels barats, també té a la disposició dels seus visitants el video i la foto del dia, minube TV i recomanacions. Com a novetat, han creat un interessant calendari de events per dia i mes, on tothom hi pot col·laborar. D’aquesta manera no et perdràs ni la Tomatina de Buñol, ni el descens pel Sella, l’Oktoberfest de Munich o el Dasain del Nepal.

T’animo a que visitis la pàgina web: http://www.minube.com/ i si vols també pots visitar la meva pàgina personal dins la web: http://viajeros.minube.com/ibanriufrigula

Segona novetat, aquesta de caràcter general. A partir d’avui al final de cada entrada hi haurà un resum en anglès. Serà una bona manera de millorar els meus coneixements i per una altra banda, sempre és bo ampliar horitzons.