Archive for Abril, 2010


El passat mes de Març va entrar en erupció un volcà islandes a la zona de Fimmvörðuháls, molt a prop del glaciar Eyjafjallajökull, va ser una erupció menor i de fet relativament pocs mitjans de casa nostra se’n van fer ressó. En aquella ocasió la fisura es va produir en una zona propera a la carretera que dona la volta a l’illa (Ring Road) i no va afectar en gran mesura a la zona de la glaçera. L’erupció, que va durar uns 20 dies, va anar mimvant i no va acabar sent res més que un gran espectale, un reclam per atreure turisme.

El segon capítol d’erupcions del mateix volcà va començar el 14 d’Abril. Aquesta segona erupció, s’estima que entre 10 i 20 vegades superior a l’anterior, ha causat un gran rebombori aèri a gairebé tot Europa. Les cancel·lacions de vols ja es compten a mils i no està clar quan es podrà reprendre la normalitat. I és que l’anticicló que abraça la zona Nord del continent fa que els vents a les capes altes portin el nuvol de cendres cap al Sud i Est. Som 21 d’Abril, el caos aèri continua i també ho fa l’erupció, encara que va amainant. De totes maneres les previsions meteorólogiques no són optimistes.

El volcà Eyjafjalla, situat sota el glaciar Eyjafjallajökull és un dels volcans petits de l’illa. També ho és el glaciar que el tapa. Les explosions que han provocat la columna de fum i cendres, han sigut ocasionades pel contacte del magma que escup el volcà amb el gel del glaciar. En els últims dies la quantitat d’explosions que està produint el volcà han disminuit perqué cada vegada hi ha menys superfície gelada i ha donat pas a l’increment de lava. L’erupció podria acabar demà, d’aquí 3 dies o una setmana però no és probable que s’allargui gaire més. Ara les preocupacions dels experts són dues: primer de tot les conseqüencies que el núvol de cendra pot ocasionar, a nivell islandès i europeu. La contaminació ha afectat Islàndia a nivell regional i nomès les zones més properes han quedat afectades per la cendra que cobreix camps, carretera, granjes…fins i tot els grangers han hagut de tancar el bèstiar dins els estables perque no patissin problemes respiratoris. Les persones han d’utilitzar màscara. Un altre conseqüencia, en aquest cas greu, ha sigut la mort de molts ocells que van quedar atrapats i asfixiats al volar dins el núvol de cendra els primers dies. Per altra banda, l’aigua que baixava i baixa de glaciar ha destruit carreteres, ponts i alguna contrucció. La segona preocupació és vigilar els volcans més grans i actius d’Islàndia.

Al principi es temia que l’erupció provoques una erupció en cadena del volcà veí anomenat Katla (uns 14km de diametre fa la caldera, per 2,5 km que fa l’Eyjafjalla) que viu sota el glaciar del costat, Myrdalsjokull. Sembla ser que no s’han registrat moviments sísmics ni comportament anormals a la zona,  i per tant hi ha tranquilitat. Una erupció d’aquest volcà podria portar conseqüencies molt greus a nivell global. Un altre dels que s’esta seguint és el Hekla, un dels més coneguts del país i que segueix actiu. Sembla que ens els últims mesos ha donat signes d’activitat i es tem que pugui erupcionar d’un moment a un altre. Cal recordar que acostuma a erupcionar cada 10 anys i l’última vegada ho va fer el 2000. No es troba sota cap glaciar i en aquest sentit podria ser que no portes problemes greus. I per últim s’ha estat seguint el Grímsvötn que està sota el glaciar més gran d’Europa, el Vatnajökull. Fa uns dies es varen detectar moviments sísmics de certa intensitat que fan pensar que podria erupcionar d’un moment a un altre en un període de 24 mesos. En aquest cas es poden produir importants inundacions o per el contrari, l’erupció pot quedar gairebé com a un fet anecdótic tot depenent de l’intensitat i de la fisura.

En definitiva, cal no baixar la guàrdia per si nous fenómens naturals marquen el desenvolupament natural de l’illa.

Anuncis

El diumenge al matí l’Anna i jo ens dirigim cap a Rupit. L’idea és conèixer el poble i les zones del voltant, a part de fer-hi fotos. El dia abans he estat investigant per internet, parlant amb algun amic, probablement podrem fer una excursió fins al Salt de Sallent i desprès si sobra temps dirigir-nos cap a Cantonigros per trobar La Foradada, un altre salt d’aigua molt conegut. Se m’acudeix que potser em serviràn per el projecte que estic fent.

Arribem al matí a Rupit. El camí per arribar-hi és fàcil i al poble no es veu gairebé ningú. Agafem les coses i passem el pont penjant, sense saber gairebé on anem arribem a un punt on un cartell ens indica el camí per arribar al Salt de Sallent. Ens dirigim cap allà, hi ha 1km i mig de camí. El camí no és del tot fàcil, punts de fang, desnivells i molta pedra. Arribem, i ja nomès toca trobar un bon punt per admirar la bellesa del lloc.

Canon 5D, 17-40mm f/4, tripode, polaritzador, degradat neutre

Canon 5D, 17-40mm f/4, polaritzador, flash.

Em va semblar un lloc impresionant: les vistes, les roques, el salt. Val molt la pena, i estaré a punt quan plogui amb força per treure bones fotos del salt que, tot s’ha de dir, no portava gaire aigua. Desprès d’estar-nos inspirant tornem al poble pel mateix camí, allà dinem per recuperar forçes i ens dirigim cap a Cantonigros amb el cap a La Foradada. No trobem cap indicació clara i ens dirigim al seguent poble, l’Esquirol. Allà tampoc en treiem l’aigua clara i decidim anar cap a Tavertet, però abans de sortir totalment del poble trobem el camí. Agafem les coses i ens esperen uns quants km, en total més de 45 minuts de camí a peu per un camí més fàcil però amb desnivell positiu constant. Ens n’adonem que desde Cantonigros nomès hauriem tingut uns 20 minuts de camí, llàstima! I per fi arribem a La Foradada. Un lloc amb ombra la majoria del dia, envoltada de pedra i amb un salt d’aigua ben bonic.

Un servidor fent la foto al salt. Foto feta per l'Anna Romi.

Canon 5D, 17-40mm f/4, tripode, polaritzador, flash.

Desprès de reposar una mica més de forçes ens disposem a fer fotos, en captem varis punts de vista i enquadraments. Personalment crec que és un salt d’aigua preciós però difícil de fotografiar, hi hauré de tornar més endavant ara que sé quan hi haurà el sol més ben situat. Tornem pel mateix camí i cap a casa. Em passat un gran dia, bona companyia, natura per tots cantons i les fotos han valgut la pena. Recomanable.

El projecte va avançant poc a poc i ja puc treure les primeres conclusions. Primer que estic molt content perqué gràcies a l’iniciativa estic descobrint molts indrets preciosos que fins ara desconeixia. Ja només per aixó, independentment del que en surti al final, crec que val la pena. En segon lloc, em costarà més del que em pensava aconseguir bones fotos ja que m’estic trobant amb algunes dificultats. Ja se sap, no tot són flors i violes. De moment he mirat de trobar 7 gorgues, amb els seus respectius salts, del Plà de l’Estany, Garrotxa i Ripollés. D’aquests 7 indrets n’he localitzat 6 dels quals només n’he pogut fotografiar 3. Dels 3 restants localitzats un l’he descartat per aportar realment poc. Un altre, que pintava realment molt bé, el vaig trobar completament sec però potser si cau un xàfec important el podré recuperar. El que resta és de molt difícil excès i consider-ho que no val la pena. I el de Plantagem a St. Pere Despuig no l’he trobat, si algú el coneix que m’avisis jeje. I fins aquí el projecte i endavant perqué ara mateix encara em queden uns 30 indrets per localitzar i intentar fotografiar.

Hi ha feina!