Comentava aquesta setmana passada amb dues persones que els viatges són com una droga, quan començes no pots parar, un any si i un altre també (si es pot…). I jo no seré menys.

Viatjar et fa millor persona, et poses dins el món i et permet admirar-ne la diversitat. La cultura, la llengua, la gastronomia, els costums. Tot plegat un cóctel de sensacions que perduren per sempre. De fet sóc un viatger recent, fins fa poc tot el que sones a volar em tirava enrere, peró el dia en el que vaig decidir que no podia seguir així vaig renéixer.

L’any passat el meu objectiu era un viatge en un pais tranquil, amb grans paisatges. Buscava contagiar-me de la bellesa de la natura en estat pur i ho vaig aconseguir a Islàndia. Un país que em va captivar de dalt a abaix tot i no summergir-me de plé en la seva cultura, ni en les seves espectaculars highlands. Per tant, si tot va bé, l’any que ve aprofundiré amb un llarg projecte fotogràfic per aquelles terres nórdiques. Islàndia per sempre. De totes maneres no és hora de mirar tant lluny encara. El 2010 avança i des del primer mes m’he posat en marxa per trobar el “viatge 2010”. Vaig començar amb una llista de 5 possibles destins i finalment m’he decidit. El fet de poder compartir el viatge i de que aquest sigui força diferent al de l’any passat han sigut decisius.

És el meu segon gran viatge i el primer fora de terres europees. Muntanyes, natura, religió i sobretot cultura són els pilars d’aquest viatge. El pais, per les seves característiques, requereix una mica de planificació  i un bon pre-viatge. Fotograficament m’obra noves portes: si ve les instantànies paisatgístiques poden minvar, els retrats i composicions guanyaràn molt de pes. I el que vingui…

Namaste!