Archive for gener, 2010


Diumenge 10 de Gener. Molt d’hora cap a l’aeroport de Girona. Encara amb son acumulada, havent esmorzat amb temps i amb la maleta fotogràfica a l’esquena ens presentem davant del parking de Center Vol. En David, que està fent les pràctiques de vol, em durà a fer un tomb amb l’avioneta per sobre de la Costa Brava juntament amb el seu instructor.

Primer de tot passem el control a l’aeroport i pujem a una sala del pis superior on s’informa als pilots de les condicions meteorológiques i la ruta a seguir després de demanar permís per entrar a l’espai aeri. Sense cap mena de dubte és tot un món. Tot seguit baixem  a pistes i l’instructor ens recull amb una furgoneta per anar fins al garatge on hi tenen les avionetes, taller i despatxos. Els experts fan les comprobacions pertinents i després d’una primera engegada de motor ja ens diposem a anar cap a la pista d’enlairament, previa neteja del meu vidre per part d’en David.

Les primeres sensacions  dins l’avioneta són prou bones, encara que l’espai és força reduit me l’esperava encara més petit. Tot i aixó, no tinc clar si em podré col·locar bé per fer fotos. Després de les comunicacions amb la torre de control prenem l’enlairament sense cap problema i ens dirigim de dret cap a la costa. Al principi es fa extrany, sembla com si flotessin poc a poc, una sensació prou diferent a la viscuda quan ets a bord d’un avió comercial que ha d’agafar grans altures amb poca estona. Desde dalt encara es poden veure algunes muntanyes i turons amb la neu caiguda dies anteriors. Primer poble coster: Tossa de Mar, fàcil de reconeixer. A partir d’aqui borejem la costa: passem per Sant Feliu, S’agaró, Platja d’Aro, Calonge, Palamós, Calella, Llafranc i fins a Tamariu. Durant el recorregut vaig poder fer algunes fotos, algunes més afavorides que altres i amb el “handycap” de tenir algun núvol que fa ombres i de ser el primer cop que feia fotos desde tant amunt.

Un cop passada la línia costera ens endinsem cap al mar perqué en David pugui practicar algun exercici de pràctiques. Passem algun corrent d’aire, sembla que hi ha una mica de tramuntana. Després de mirar a un costat i un altre, em quedo amb el cap endavant i pam, mareig. Apago la camera i quiet. Fins al moment de l’aterratge ja no faig cap més foto, passem aprop dels aiguamolls i fins arribar a Girona, també passem per Salt i aterrem sense gaire problema. Altre cop arribem a la plataforma, avioneta estacionada i fi del vol.

Una molt bona experiència. Ha de ser impresionant recorrer el món a vista d’avioneta…que no d’avió.

Deixo un petit recull de fotografies.

Vista Calella de Palafrugell

Vista Sant Antoni Calonge

Vista de Palamós

Anuncis

Prova: filtres i HDR

En l’anterior entrada parlava del rang dinàmic i més concretament de dues maneres per a poder disminuïr les difèrencies existents entre el nostre ull i el de la càmera: fer servir filtres o experimentar amb la tècnica HDR.Penso que és tant important aquest tema que he volgut fer una prova per comparar els resultats de fer servir un o altre métode. Amb exemples pràctics tot queda molt més clar.

Per a fer la prova he buscat la típica situació en la que un dels motius de la foto (en aquest cas unes cases a les quals no els tocava el sol directe) té força menys llum que el cel i per tant les exposicions d’un i altre element són notablement diferents. Per fer l’anàlisis adjunto 4 fotografies fetes amb alguns segons de diferència: la primera feta nomès amb filtre polaritzador (elimina reflexos, dóna volum als núvols) que treu una mica de llum però a tota l’imatge; la segona amb polaritzador i un filtre degradat neutre graduat de 3 passos; la tercera amb filtre polaritzador, filtre degradat neutre graduat de 3 passos i filtre degradat neutre invers de 3 passos; la quarta és com la primera però editada amb la tècnica HDR mitjançant Photomatix Pro.

Canon 5D, 70-200mm f4L amb polaritzador circular Hoya PRO1 Digital

Canon 5D, 70-200mm f4L amb polaritzador i filtre Lee GND 0.9

Canon 5D, 70-200mm f4L amb polaritzador, filtre Lee GND 0.9 i filtre Singh Ray reverse GND 0.9

Canon 5D, 70-200mm f4L amb polaritzador. Edició amb Photomatix Pro.

A la primera imatge la part de les cases queda mal exposada, fosca, perqué sino el cel quedaria gairebé blanc. A la següent i gràcies al filtre GND, que fa efecte a la part del cel, podem equilibrar més les exposicions i s’aprecia com les cases queden més clares així com el cel lleugerament més fosc. Tot i així no acabem d’obtenir bon resultat, sembla que les diferències de llum entre les cases i el cel són massa grans. Amb la tercera foto, on fem una combinació del GND de 3 passos amb el degradat invers també de 3 passos, acabem d’equilibrar l’escena: cel ben exposat sense parts cremades i les cases amb prou llum com per poder-ne apreciar tots els detalls. El degradat invers és ideal per a fotos com aquesta, on el sol ja comença a estar baix siguent a la meitat de la foto on hi ha més claror al cel, com podem apreciar a les dues primeres fotografies.

I finalment la quarta i última fotografia. Aquesta és igual que la primera però l’he editat amb Photomatix Pro. És un programa que fusiona 3 imatges idèntiques però amb diferents nivells d’exposició: una imatge subexposada (fosca), una “correctament” exposada i una altra imatge sobreexposada (clara). Així el mateix programa les fusiona recuperant informació de les zones fosques o massa clares de l’imatge “correctament” exposada. Desprès de la fusió que fa el mateix programa de manera automàtica nomès ens queda aprendre a modificar el “tone mapping” que ens permet ajustar els paràmetres. En aquest cas he buscat que l’imatge resultant fos un HDR el més fi possible. Cal destacar que no sóc un expert utilitzant aquesta tècnica.

A mi personalment m’agrada més el resultat obtingut a la foto 3 amb una bona combinació de filtres que no a la 4, on es noten massa les imperfeccions de l’HDR. A la foto 3 la llum de l’escena resulta ben equilibrada mentre que a la 4 observem alguns efectes extranys, sobretot a les parets de les cases a més de subexposar i sobreexposar alguns núvols. També cal destacar algun canvi en el color en la foto HDR com es pot apreciar als núvols i a les cases. A més, a l’imatge 4 s’aprecia un molest tel gris, encara que això es podria solucionar fàcilment amb el Photoshop afegint constrast i/o modificant nivells. A simple vista no s’aprecia cap “halo” a l’imatge 4, un dels problemes comuns en les imatges HDR i que es manifesten quan tenim una element molt fosc al costat d’un de notablement clar.

Fins aquí la prova.