Archive for Desembre, 2009


Rang dinàmic i filtres

Avui dia hi ha càmeres per tot tipus d’usos i/o butxaques, i cada vegada aporten més millores en quan a sensors, sensibilitat, ajudes, més rapidesa…tot i això, encara queden lluny del nostre infinitament sofisticat sistema de visió ocular connectat al cervell. En poques paraules: els sensors de les cameres no veuen el món de la mateixa manera que nosaltres. Tots hem patit les grans diferències de llum entre els elements que componen una foto, normalment entre el cel  i qualsevol element de “terra”. Falta rang dinàmic.

El rang dinàmic és la raó entre el màxim nivell de llum que el sensor d’una càmera pot mesurar abans de saturar-se i el nivell mínim. Fora d’aquest rang la càmera nomès hi veu un negre o un blanc absoluts. Aquest rang es mesura en “passos”. Les millors càmeres digitals tenen un rang dinàmic d’uns 8-10 passos, en canvi, l’ull humà pot tenir un rang de fins a 24 passos!

Entre la comunitat fotogràfica està de moda l’ús de programes automatitzats que intenten recuperar rang dinàmic mitjançant la fusió de dues o més imatges de diferents nivells d’exposició. El problema que tenen aquests software és que tot i els ajustament que permeten, l’imatge resulta força irreal, a més de provocar alguns efectes no desitjats força molestos i canvis en el color. Això es deu a la complexitat dels ajustaments i que avui dia ni les impresores ni els monitors estàn preparats per a aquesta tècnica ja que treballen amb un rang dinàmic baix. Quan utilitzem aquest programes diem que obtenim una imatge HDR (High Dynamic Range).

L’alternativa són els filtres que es col·loquen a un portafiltres ajustat a l’objectiu de la càmera, els més bons (i cars..) estàn fets de resina o vidre i aquests portafiltres permeten col·locar-ne més d’un per a poder-los combinar. Els més indicats són els degradats neutres graduats que no afecten l’equilibri del color i que podem trobar en diferents densitats (1, 2, 3 o 4 passos de llum). Creats per a equilibrar l’exposició entre el cel i qualsevol altre element però que utilitzats de manera creativa tenen moltes altres aplicacions. Es poden utilitzar conjuntament amb degradats neutres (filtres per augmentar el temps d’exposició), altres filtres que aporten tons càlids, tons blaus o tons taronges,  o amb polaritzadors de rosca (elimina reflexes), l’únic inconvenient és el preu elevat d’aquests sistemes que es fan servir desde l’era analógica i que segueixen amb el món digital.

Aviat intentaré adjuntar unes fotografies.

ISLÀNDIA, Agost 2009

Islàndia és una illa situada a l’Atlàntic, amb un peu a Europa i l’altre a Amèrica. Té una superfície d’uns 103.800 km quadrats, i dic “d’uns” perqué cada cert temps la superfície creix a causa de les erupcions volcàniques submarines. Així doncs, parlem d’una terra jove i en constant formació.

I es que el país està  just sobre la dorsal oceànica que separa les plaques tectóniques euroasiàtica i nordamericana, un peu a cada món, sense deixar de ballar perqué a sota els peus hi bull el magma que forma els fons oceànic.

Canon EOS 50D, 50mm f/1.8II a ISO100, f/5.6, 1/125 s.

A les portes de la capital s’obre l’Islàndia occidental, un bon començament per anar fent boca del que anirem veient durant la volta a l’illa. Grans fiords, zones volcàniques, alguna cascada i un petit glaciar, tot ben armonitzat juntament amb els característics poblets de la costa. Alguna baralla amb la tenda on feiem nit i a dormir, que aixó promet.

Canon EOS 50D, 70-200mm f/4L a ISO100, f/5.6, 1/80 s. Tripode

Ja al nord notem una baixada de les temperaturaes, augmenten les zones rurals i granjes, Els pobles tenen més entitat i descobrim que estem devant d’una de les grans zones on se situen les postals que anem trobant a les gasolineras i botigues de souvenirs.  El nord té molts contrastos, grans muntanyes, valls verdes i rius glaciars. A la zona del llac Myvatn patim d’indecisió de la climatologia. Tot i aixo, la bellesa del llac és inmensa, molt de verd i uns curiosos falsos cràters. A pocs kilometres tenim Namaskard, coneguda zona de fumaroles i pous de lava bullent, una ascensió complicada a dalt de la muntanya i vistes magníques. També passem per Dettifoss, menys temps de l’esperat per la climatologia que tants cops ens va fer correr.

Canon EOS 50D, 70-200mm f/4L a ISO100, f/8, 1/125 s. Tripode

Desprès de fer nit a la gairebé deserta regió Est per fi arribem a l’esperat Sud, que indica que el viatge es va consumint peró també que encara ens falten molts indrets per descobrir. És una zona de gran diversitat ja que té grans planes, les muntanyes més altes del país, volcans i glaciars, molta lava solidificada i  immenses extensions de sorra negre. A part, és la regió més poblada a part de la capital i rodalies. Aquí veiem primer l’impresionant i esperat llac glaciar Jokulsarlon on també podem admirar part de l’immensitat del glaciar Vatnajokull, el més gran d’Europa. Al Sud també vam poder explorar una mica algun dels parcs naturals i varies cascades d’entitat d’entre les que destaquen Svartifoss, Skogafoss o Seljalandsfoss. Aquí també ens enduem una sorpresa quan veiem Puffins a Dyrhólaey on també hi ha altres espécies d’aus.

Canon EOS 50D, Tokina 12-24mm f/4 a ISO100, f/14, 30 segons. Filtre Hoya ND400,Tripode.

Un país que definitivament impresiona. Després d’haver preparat aquest viatge desde feia mesos, d’haver llegit varies guies i experiencies, puc dir que un cop allà tot es magnifica, sens la força sota els teus peus, la natura que t’ataca els sentits, tot plegat fa que desaparegui tota lógica. Tot va més lluny de qualsevol previsió. Cap dels racons em va deixar de sobtar d’una manera o altra. És el cor gelat de l’ànima vikinga, un somni fet de sagues i elfs. Tot plegat una potent cultura ficada dins una illa que s’ha mantingut gairebé intacta amb el permís de les grans furies de l’interior de la terra. Ha sigut el meu primer gran viatge, el que recordaré per sempre.

Canon EOS 50D, Tamron 17-50mm f/2.8 a ISO100, f/8, 1/160 s.

Per sort o per desgràcia un viatge sempre es fa curt i en un país com aquest encara més. Em queda pendent la zona nord-oest, algunes penínsules del nord, varies illes, les muntanyes de Landmanalaugar, explorar molt més el llac Myvatn, perdrem un dia sencer per Thingvellir, menjar puffin i tauró, muntar a cavall, trepitjar un glaciar i veure la catedral Hallgrimskirkja (de la qual no tinc foto) sense bastida. Sense oblidar l’Skyr de capuccino.

Per tant, fins “aviat” Islàndia!

Un blog o bitàcora, és un domini que es va actualitzant periódicament i conté textos o articles d’un o més autors. El nom de bitàcora prové dels quaderns de viatge que s’utilitzaven als vaixells per relatar un viatge. Per tant, no deixa de ser un recurs utilitzat desde sempre aplicat a les noves tecnologies.

La meva idea és tractar diversos temes amb textos interessants i de bon llegir. He pensat incloure articles relacionats amb els viatges o excursions, la fotografia, i curiositats.

Espero que tothom qui entri dins en surti havent après alguna cosa.

Salut,

Iban Riu Frigula