Canon va revolucionar el mercat de càmeres reflex digitals l’estiu de 2005. En aquell moment va presentar la Canon 5D, la primera càmera digital de sensor “full frame”, de 12 megapíxels i amb preus “accessibles” (valia uns 2400 euros). Es va presentar com a una alternativa compacta a les series 1D destinades als professionals de la fotografia, que tenia un preu prohibitiu (entre 4000 i 6000 euros), amb un cos molt voluminós i pesat. En el meu cas vaig aconseguir la Canon 5D fa un parell d’anys al mercat d’ocasió i m’ha acompanyat en la majoria de viatges i sortides que he fet durant aquest temps. Així, em veig en disposició de fer-ne un anàlisi.
Canon 5D (2005). © Iban Riu
Primerament vull remarcar que l’he utilitzat amb objectius originals Canon de la sèrie professional (L): 17-40mm f/4 i 70-200mm f/4. Sempre sense unitat de flash externa (a part, no disposa de flash integrat). Amb ella he fet fotografies de paisatge, composicions, retrats, i reportatge social.
Ús:
Per les exigències dels viatges, he utilitzat la 5D en moltíssimes situacions. Per sobre de tot és una càmera destinada a la fotografia estàtica. Serà una autèntica decepció per a qui busqui una màquina ràpida i amb un autofoco del tot infal·lible, amb la que immortalitzar imatges d’acció. Per a paisatges és una gran arma, i juntament amb una sensibilitat ISO baixa i amb ús de trípode s’aconsegueixen fotografies de gran qualitat. A més, pel fet de tractar-se d’una càmera amb sensor de format complet, amb combinació d’un objectiu angular podem aconseguir angles i amplituds difícils de veure en cossos amb sensor més petit. No és l’únic avantatge que li dóna el seu sensor full frame, ja que aquest també aporta més rang dinàmic. Per tant, aconseguim treure més informació en ombres i llums altes. Aquestes mateixes qualitats fan que sigui molt valorada en fotografia de moda, on no cal una camera ràpida però si que obtingui bons detalls i un bon comportament en interiors.
En el seu moment va ser l’escollida per a fotògrafs de viatges i reportatge social, tot buscant la millor qualitat d’imatge en un cos lleuger i que no crida l’atenció. Actualment, continua sent la càmera de molts professionals, mentre d’altres han incorporat la seva successora, la 5D mkII per ser més ràpida i incloure tecnologies que la fan més fàcil d’usar.
Imatge:
Qualitat d’imatge increïble en tot tipus de condicions. Fins i tot en fotografies havent de fer ús de velocitats ISO altes, 800ISO o 1000ISO, la imatge segueix amb bona nitidesa i sense que el gra sigui notablement molest. En aquest aspecte, probes fetes a consciència diuen que segueix per damunt de la seva successora. Canon va fer una gran feina amb aquest sensor.
Controls:
Els controls segueixen l’esquema típic de les reflex de Canon, cap sorpresa. La roda gran i el “joystick” són una gran sol·lució. Tot plegat i per l’experiència havent remenat màquines de la competència, les cameres de Canon tenen uns controls més fàcils, ràpids i intuïtius que Nikon. Com a càmera d’orientació professional, la rodeta per escollir programa es limita a oferir el programa automàtic, manual, bulb o els “semi”, Tv i Av. Tampoc ens em d’esforçar a trobar el botó per extreure el flash integrat, ja que no en té. Ni ens esforçem en trobar Auto ISO. Pel que fa als menús en pantalla són massa simples i els trobarem obsolets davant dels que tenen les noves càmeres. És evident que per a ella els anys també passen.
Canon 5D rear (2005). © Iban Riu
Visor:
En aquest aspecte he de dir que esperava que una càmera d’aquesta categoria disposaria de millor visor. Deixant a part que no cobreixi el 100% de la imatge que treurem, el trobo un visor massa fosc. En algunes situacions pot arribar a ser incòmode. Per la resta, la informació que tenim sobre la captura és clara i justa.
Bateries:
Les bateries tenen una bona autonomia. Carregades al màxim podem fer al voltant d’unes 800 fotografies.
Construcció i manteniment:
Aliatge de magnesi, i plàstic. Personalment m’agrada l’aparença que té i el seu tacte. Em recorda a antigues càmeres reflex analògiques i és realment resistent. Tot i no estar oficialment protegida contra agents externs com pols o aigua, s’ha de dir que mai he tingut cap problema per efecte d’aquests. Al contrari, ha aguantat perfectament les inclemències del temps i el tracte, a vegades abusiu, d’alguns viatges.
El pitjor de tot és que no inclou la revolucionària neteja automàtica del sensor. D’aquesta manera, quan inevitablement ens hi entri brutícia, haurem de recórrer a les feixugues netejes desde casa o a la factura del servei tècnic.
Comparada amb:
Tot i l’aparença de càmera menor, es tracta d’una màquina amb un sensor clarament superior a càmeres de nivell mig o avançat (60D o 7D) sobretot pel que fa a qualitat d’imatge. En aquest sentit la podem comparar sense problema amb les grans 1D i 1Ds. El que també l’allunya de les càmeres de rang inferior és el fet de no poder utilitzar objectius de la serie EF-S, que són els construits per a cossos amb sensor APS-C, amb factor retall (450D, 50D, 60D, 7D..). És en el terreny de l’autofoco que es queda enrere. Primer de tot perque en situacions de poca llum li pot costar enfocar. En altres situacions menys hostils, li continua faltant rapidesa i precisió. En quan a opcions personalitzables també es més propera a càmeres en teoria “inferiors” que a les gairebé 100% personalitzables de la serie 1D.
Canon 5D (2005). © Iban Riu
Pros/contres:
Pros
- Qualitat d’imatge.
- Dimensions i pes.
- Resistent.
- Facilitat d’ús.
Contres
- Lenta en ràfega.
- No té autoneteja del sensor.
- Autofoco en condicions de poca llum.
- Pantalla LCD.
Conclusió:
Es tracta d’una gran càmera que de ben segur passarà a l’història per marcar un abans i un després en l’era digital, com a accés al format complet. Depenguent de l’ús que li donem pot arribar a ser la millor o la més odiada. Que fugi d’ella qui busqui la rapidesa i precisió que necessiten fotografies d’acció com esports o fauna. Fins i tot el soroll pausat que emet quan es mou el mirall al premer el botó, al disparar, podria desesperar-vos! En canvi, els amants dels paisatges, dels detalls, del reportatge social o retrats, trobaran en ella la millor qualitat en un cos compacte. S’ha de tenir en compte que és una càmera relaxada, per treballar-hi amb les idees clares i segurs del que es vol aconseguir. Actualment se’n poden aconseguir unitats en mercats de segona mà per entre 750 i 950 euros. És una molt bona opció per a l’usuari al que està destinada. L’únic aspecte que haurem de tenir en compte és que no podem demanar a una càmera del 2005 els avenços que ens ofereix un cos actual. Per tant, oblidem-nos de sensor amb autoneteja, de LCD’s de 3″, Live View o gravació de video en HD, entre d’altres característiques.
Especificacions tècniques:
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
